TERRA BAIXA

1. Abans de la lectura: Busqueu informació sobre l'autor ací, el moviment literari i l'obra al llibre de text i a la xarxa. Escolliu només allò que considereu important per situar l'autor en el temps i per comparar l'obra amb altres que tracten el mateix tema i amb un estil semblant. Recordeu citar la font d'on haveu obtingut la informació.

Guimerá és un escriptor canari, fill de pare català, Agustín Guimerà Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Va nàixer en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es cridava carrer Canals, i que actualment porta el seu propi nom. Va ser batejat el 10 de maig de 1845 en la Parròquia Matriu de la Concepció. En 1854 es va traslladar a viure a la península, acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint a Barcelona, durant 4 mesos, fins,el 3 d'agost de 1854 y es van traslladar a viure en El Vendrell. Va ser al col·legi de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, on va rebre una formació clàssica i en castellà. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la xicoteta població tarragonina d'El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellense Jaume Ramon i Vidales va ser qui ho va introduir en la llengua catalana.

 -Wikipedia-

2. Durant la lectura: a) Assenyaleu els fragments que us semblen de més interés per aprofundir en el tema i en la psicologia dels personatges (citeu la pàgina i expliqueu de què tracten, i quins elements temàtics i psicològics trobeu). 

 En el primer acte se'ns presenten els personatges . En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.
En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.
¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebast seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.

 b) Destaqueu el que no entengueu del vocabulari i del contingut:

Pubilla: Primera filla que, en absència de fills mascles, d’acord amb la tradició catalana, és l’hereva universal dels béns dels seus pares. 

Tafanerota: No he trobat la paraula. 

Enclosca: No he trobat la paraula.

c)  Plantegeu 3 preguntes per fer-les en la tertúlia literària a través del hashtag: #terrabaixaserpis. 

1. Digues dos personatges i una descripció breu

2. T' agradat la novel·la? i perque?

3.Canviaries alguna cosa de l'historia?

d) Localitzeu elements simbòlics i expliqueu-los: què representa la terra baixa i la terra alta, el llop, la sang, el foc, la neu, l'aigua, etc.
Qüestions per comentar al hashtag:

• Què us suggereix el títol i la portada del llibre?
• Indiqueu les paraules que no enteneu i busqueu el significat
• Destaqueu el personatge que us semble més positiu i el més negatiu. Expliqueu perquè 
• Quins elements simbòlics apareixen en les 5 primeres escenes?

3. Després de la lectura: a) Realitzarem una tertúlia literària on llegireu els fragments destacats per vosaltres, preguntareu els dubtes i comparareu l'obra amb altres que tracten del mateix tema (podeu triar una pel·lícula, una cançó o altres obres literàries).  b) Dramatització d'un fragment de l'obra adaptada. 

AUSIAS MARCH

Activitat
Per conéixer una miqueta més Ausiàs March escoltarem una composició d'un poeta del segle XX: Vicent Andrés Estellés.
Estelĺés ens parla de la vida d'Ausiàs March, relaciona el passat, quan  escrivia i el present, quan el poeta ja és mort. A més ens descriu l'ambient en què transcorren tots aquests successos i li dóna molta importància a la casa d'Ausiàs i als carrers de València.

1. El poema s'inicia amb una cita d'Ausiàs March, a què penses què es refereix? És un homenatge a aquest autor, perquè ha mort.

2. Digues tots els espais: poblacions i carrers que tenen a veure amb cada moment de la seua biografia del poeta.

Espais que apareguen en el text: la catedral de València, Carrer de Cabilers(on vivia i va morir), carrer del Mar, Plaça de l’Almoina,

3. A quins escriptors es nomena en el poema? Ausiàs March, poetes locals, San Vicent i Joanot Martorell. Els nomena perquèson poetes molt importants del segle d’Or.

4. Explica com se sentia Ausiàs quan intentava escriure i per què consideres que se sent així.

“Deixant amics e fills plorant entorn”

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, _perplexa__amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, ________irritat____, ______en silenci_______,
barallant l'epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. ____ens atreia la casa ___________________.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de _________les avellanes ________.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest... Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, ______enllançan trossos d'ossos _______________.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, ________pensàren______
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de __________Tirant lo Blanch_______.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre. 

1.1  Jo crec que vol dir que c cuan s'en va a altres llocs els seus amics i familiars li trobaran a falta.

1.2  Carrer de Cabillers: Va morir a aquesta carrer amb 62 anys a la Plaça de l'Almoina.
 Gandia: Va nàixer a Gandia al 1397.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes: El barri on ell va viure.
Valencia: on va viure la major part de sa vida  

2.    Cadascun dels senyals encobreix una dama a qui Ausiàs March va estimar. Estableix la relació entre el senyal i l’amada.

Amors inicials o de joventut referits a una          

dama molt assenyada.                                                             Llir entre cards

Dona de qui reclama de vegades un amor

espiritual i d’altres sensual, amb la qual                                 Plena de seny

cosa evidencia les seues contradiccions.

Amor que li proporciona un equilibri                                        Amor, Amor

emocional i pau interior pròpia de la

maduresa aconseguida amb a darrera esposa.

Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigeix                 Oh, foll amor

planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.

Amors dels quals March té consciència de pecat.                  Mon darrer bé

 3. Llig el poema i analitza la mètrica.
 

Així com cell qui es veu prop de la mort, 4+6 10A

corrent mal temps, perillant en la mar, 4+6 10B

i veu el lloc on es pot restaurar 4+6 10B

i no hi ateny per sa malvada sort, 4+6 10A

ne pren a mé, qui vaig afanys passant,  4+6 10C

i veig a vos bastant mos mals delir. 4+6 10D

Desesperat dels meus desig complir, 4+6 10D

                                   iré pel món vostre orgull recitant. 4+6 10C

 4. Llig els fragments i comprovaràs que, més que el poeta de l’amor, sembla el poeta del dolor. 
a) Explica en què consisteix aquest dolor i com el relaciona amb el tema amorós. 
  Aquest dolor consisteix en un amor no correspost, ja que la dona, a quina anomena llir entre cards, on Ausiàs sap que amb ella arriva al pecat.


b) Fins a quin punt és responsabilitat de l’estimada que el poeta no puga  aconseguir l’amor pur? Justifica-ho fent al·lusió als versos.

No aconseguix l'amor pur perque l'amada no estima del mateix mode a Ausiàs com ell  l'ama a este llir entre cards.

Llir entre cards, ma voluntat se gira                  gira: canvia

tant que jo us vull honesta i deshonesta

allò sagrat odie, tot allò del que tinc festa,

i em plau açò que em fa caure en ira.

Llir entre cards, vos ame tant purament

que m’és dolor com no em podreu amar

sinó d’amor que solen practicar

els amadors amant comunament.

5. Enumera tots els referents amb què es compara el poeta en aquests fragments i digues si són positius o negatius. Assenya-la altres elements que et resulten curiosos.

Així com cell qui en lo somni es delita

i el seu delit de foll pensament ve.

                                                M’esdevé així com el patró que en platja

té sa gran nau i pensa haver castell.

                      Semblant em trobe al qui alegre canta

i porta al cos disposició mala.

6. Que creus que significa l’expressió de megalòman de l’amor?

 Que utilitza una gran quantitat d'exageracions, totes respecte a l'amor o relatives o pròximes a este sentiment. 

 

7. Escolta el poema Veles e vents, completa els versos i contesta les preguntes

Veles e vents han mos desigs complir       (els meus) 
faent camins dubtosos per la mar
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevan , los deuen subvenir,       (ajudar)
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial           (favorable)
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà la mar com la cassola en forn,                   
mudant color e l’estat natural,               (canviant)
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran       (resguardar-se)  
e cercaran amagatalls secrets :
fugint al mar, on són nudrits e fets,
  per ganar remei en terra eixiran.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,                               
perquè amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de el vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en bolit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

Aprés ma mort, d’amar perdau poder 
                           
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit ,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor , de vós, jo en sent més que no en sé,
                    
de què la part pitjor  me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acomparàre.

Analitza la mètrica i la rima

Dels vents:

-       En quina direcció bufa cadascun dels vents que nomena el poeta?
 Conta una lluita de vents, amb la qual es manté l'estabilitat d'Ausiàs.

-       Per què demana que siguen parcials en bufar? Simbolitza alguna cosa?
 s'ho demanen perquè no volen que l'allunye del terra.

Del mar

-       Hi ha alguna imatge que reforce el símbol que acabem d’analitzar?

Els recursos

-       Assenyala les comparacions i comenta-les 
 bollirà el mar com la cassola en forn,             mudant color e l’estat natural.
 Cambiarà la seua forma.

-       Trobes alguna hipèrbole? Assenyala-la i comenta-la

 Quan comenta que mor sense el seu amor. 
 

-       Comenta la reflexió sobre l’amor i la mort

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES.

1. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.

Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall,  i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.

      Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                               

                                                                               Jaume I, Llibre dels feyts.

 Aquest fragment utilitza un nos,  esta escrit amb un plural majestàtic. Lluita molt sanguinari. La valentia del rei està destacada. Narra com li toca una fletxa i quasi el mata, però ell tenia que ficar bona cara davant de la seua tropa.

2. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.

  I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts.

                                                             

                           Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

Explica un fet de guerra , no esta en primera linea per que esta contant algo que li han contat. Està escrit en tercera persona.

 

3. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques. 

I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué: 

  –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que   

     Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.

                                                                                 Ramon Muntaner, Crònica

 4. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques. 

L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.

                        

                     Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós

 Es una crònica ja que parla de un fet històric. Relata quan varen tallar-li el cap a un mossèn, i la varen entregar a Pere III. La llengua es català ja que es troba dins de les quatre cròniques importants. L'obra no la va escriure ell. Supose jo que la finalitat que es vol transmetre en aquest fragment es com es suposava que en aquella  època feien justícia.

5. Llig el text i contesta les preguntes 

La concepció de Jaume I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.

I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.

Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:

- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.

Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:

- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat

         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.

                                                                             Ramon Muntaner, Crònica

 a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?
 Com a ell no li agradava la seua dona, els cavallers van fer un engany al rei , este constava de dir-li que era una donzella, però realment era la reina.

b)  Creus que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?

 Si que esta a favor, no mostra ninguna critica en el seu text sinó mostra que esta favor.

c)   Comenta la importància de l’església amb exemples del text

 L'església sempre tenia que estar present, com  es pot observar:

'l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió.'Després també trobem que totes les església aquella nit totes obertes:'estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes'.

 

d)   Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja i la d’ara?

Jo pense que la diferencia es molt xicoteta, es deveres que ara ja no t'obliguen a casarte

 

HUIT DE MARÇ

Huit de març

 Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.


1. Busca informació sobre Maria Mercé Marçal i afegeix una foto.

Maria Merçè Marçal va nàixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona però va ser a Ivars d'Urgell, Lleida, on va passar la seua infància i per això la considerava la seua vila natal. Per mitjà d'una beca va estudiar batxillerat en Lleida on va adoptar el català com a llengua literària. Es va llicenciar en Filologia Clàssica en la Universitat a Barcelona. A partir dels anys 70 va militar activament en l'antifranquisme i va fundar amb altres l'Editorial Llibres del Mall, de la que eixiria una nova generació de poetes catalans. Va ser catedràtica de llengua i literatura catalanes en un institut d'ensenyança secundària de Barcelona. Es va vincular al feminisme com a activista cultural: conferències, assajos, traducciones... Es va donar a conéixer en 1977 amb la publicació de Cau de Llunes, obra que va guanyar el Premi de Poesia Carles Riba en 1976. En 1979 va publicar Bruixa de dol, que es va convertir en un dels llibres més venuts de la poesia catalana dels últims 15 anys. En 1980 va donar a llum a la seua única filla, Heura. Molts dels seus poemes foren convertits en cançons per cantautors catalans com MARIA del Mar BONET, Marina ROSSELL, RAMON MUNTANER, CELDONI FONOLL i TERESA REBULL. En la seua primera i unica novela, La PASSIÓ SEGONS RENÉE VIVIEN, guanyà en 1994 l'I Premi de Novela CARLEMAGNY, el Premi INSTITUCIÓ dels LLETRES Catalans i el PRUDENCI BERTRANA i se donà a coneixer fora dels circuls poetics. Com traductora, destacà en la traduccio al catala d'obres de COLETTE i MARGUERITE YOURCENAR. Falli en la matinada del 5 de juliol de 1998 en BARCELONA, a causa d'un sarata que pati durant temps, despres de els funerals en BARCELONA se l'enterrà en IVARS D'URGELL.

 2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4).
Jo crec que vol dir que tenim que tindre una esperança, és a dir, que encara que tot es veja oscur i fosc sempre tenim que intentar tindre una esperança. Amb el cel tancat es refereix a que pareix que no es puga fer res i semble impòsible.

3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Què pretén conseguir per al futur de les dones? (segona estrofa).
Es compara amb les bruixes perquè a aquesta època a les bruixes es cremaben a la foguera i crec que te que vore en això. Vol conseguir que la por i la tristea de les dones desapareisca i siguen lliures de tot en el present i futur pròxim, volen cremar tot allò que perturba i fa que les dones visquen atemoritzades.

4. Quines coses pretén deixar de banda i per quin motiu creus que ho diu? (tercera estrofa)
Segurament diga això perquè encara hui en dia a les dones són considerades com les encàrregades de la neteja de la casa, de totes les faenes de l'hogar, i en aquesta estrofa es veu clar que les dones tenen que deixar això perquè no és una tarea de asoles de les dones, són de totes les persones que visquen en el seu hogar.

5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?
Per que es un tema molt important que hi ha que tratar

6. Com s'imagina el futur? Expressa què et transmet la darrera estrofa

7. Fixeu-vos en les següents dades i expresseu la vostra opinió en unes 10 línies sobre si s'ha avançat prou en la igualtat dels sexes o la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona.

A vore jo crec que a l'actualitat la situació de desigualtat a millorat, però encara no és suficient. Comparant la situació d'abans podem vore que realment si que ha canviar, la dona a aconseguit molts drets que fan millor i fàcil l'igualtat. Ara les dones poden treballar, tenen més llocs de treball etc i a més l'home s'ha fet més responsables en les faenes de l'hogar, en el cuidat dels xiquets i tot això. Cada any es pot veure com la situaciò millora, per eixemple en els treballs encara que les dones segueixen cobrant prou menys que un home (i açò fent lo mateix) any darrere d¡any podem vore que està regulant-se. Una dada molt important és que ara més dones ocupen llocs de treballs molt importants com per eixemple, la política, metgessa etc.

HUMANISME

                                          HUMANISME:

2.     Llig el fragment de Lo Somni i respon les qüestions següents

 

Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un poc per la dita cambra, però sobtat de molta son vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.

Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei en Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué:

 

–      Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses.

 

–      Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?

 

–      No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar.

 

–      Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó el que la carn té.

 

–      I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era?

 

–      Ho he escoltat –responguí–, mes ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu [...]

 

–      La fama, que jo he pagat el deure de natura; i el meu esperit és aquest que parla amb tu.

 

–      Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.

 

–      Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.

 

–      No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que el que sempre he cregut és que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...]

 

–      Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferència entre una classe d’esperit i l’altra. 

 

–      No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera. 

 

a)    Quines idees, oposades a les de l’església, expressa Bernat Metge?

 

Que no hi ha res despres de la mort perque diu que sino hi carn no hi ha res per aixo no es creu que Joan se li haja aparegut en somnis perr que esta mort.

 

b)  Quin exemple dóna Metge per justificar que no creu en res que no puga veure amb els propis ulls? 

 

''Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen''.

 

  ''Que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes''.

En estos dos exemples ell diu que no creu en Deu i que si ell el elparla es que esta viu que no pot ser ningu espectre ni altra cosa.

 

c)   Justifica amb exemple del text el caràcter humanista del text.

 

Per que el metge no creu en Deu perque el home es mes importan que el Deu en el Humanisme.

 ''Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar''.

 

d)   Perquè creus que Lo somni va servir per a què Metge fos perdonat?

 

Per que va escriure en primera persona la seua historia per a justificar que ell no li havia assesinat i a mes el rei se li va apareixer, com conta, en un somni diguen-li que ell no li havia matat que hi havia sigut una mort natural.

 

e)    Descriu amb adjectius la personalitat i actitud de Metge i justifica'ls mitjançant la informació del text que has llegit i dels continguts teòrics.

Metge: 
            - Ateu:  ''que l’esperit siga res després de la mort''
            - Tossud: Per que no creu que li haja parlat encara que se li haja repetit moltes vegades