LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES.

1. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.

Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall,  i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.

      Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                               

                                                                               Jaume I, Llibre dels feyts.

 Aquest fragment utilitza un nos,  esta escrit amb un plural majestàtic. Lluita molt sanguinari. La valentia del rei està destacada. Narra com li toca una fletxa i quasi el mata, però ell tenia que ficar bona cara davant de la seua tropa.

2. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.

  I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts.

                                                             

                           Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

Explica un fet de guerra , no esta en primera linea per que esta contant algo que li han contat. Està escrit en tercera persona.

 

3. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques. 

I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué: 

  –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que   

     Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.

                                                                                 Ramon Muntaner, Crònica

 4. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques. 

L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.

                        

                     Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós

 Es una crònica ja que parla de un fet històric. Relata quan varen tallar-li el cap a un mossèn, i la varen entregar a Pere III. La llengua es català ja que es troba dins de les quatre cròniques importants. L'obra no la va escriure ell. Supose jo que la finalitat que es vol transmetre en aquest fragment es com es suposava que en aquella  època feien justícia.

5. Llig el text i contesta les preguntes 

La concepció de Jaume I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.

I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.

Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:

- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.

Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:

- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat

         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.

                                                                             Ramon Muntaner, Crònica

 a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?
 Com a ell no li agradava la seua dona, els cavallers van fer un engany al rei , este constava de dir-li que era una donzella, però realment era la reina.

b)  Creus que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?

 Si que esta a favor, no mostra ninguna critica en el seu text sinó mostra que esta favor.

c)   Comenta la importància de l’església amb exemples del text

 L'església sempre tenia que estar present, com  es pot observar:

'l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió.'Després també trobem que totes les església aquella nit totes obertes:'estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes'.

 

d)   Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja i la d’ara?

Jo pense que la diferencia es molt xicoteta, es deveres que ara ja no t'obliguen a casarte