2. Llig el fragment de Lo Somni i respon les qüestions següents
Un divendres a mitja nit,
estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni dels
meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un
poc per la dita cambra, però sobtat de molta son vaig gitar-me sobre el llit, i
sobtosament sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada,
sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.
Estant així, se m’aparegué un
home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei
en Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i
al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí
terriblement. Llavors ell em digué:
–
Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et
penses.
–
Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?
–
No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu,
qui me’l va donar.
–
Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit
siga res ni que puga tenir altre camí sinó el que la carn té.
–
I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia
passí de la vida corporal en què era?
–
Ho he escoltat –responguí–, mes ara no ho crec, perquè si
haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu [...]
–
La fama, que jo he pagat el deure de natura; i el meu
esperit és aquest que parla amb tu.
–
Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant
amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.
–
Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però
l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.
–
No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de
la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia
que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer
que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que el que sempre he
cregut és que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang
o la calor natural que és en el cos. [...]
–
Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces
diferència entre una classe d’esperit i l’altra.
–
No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una
mateixa manera.
a)
Quines
idees, oposades a les de l’església, expressa Bernat Metge?
Que no hi ha res despres de la mort perque diu que sino hi carn no hi ha res per aixo no es creu que Joan se li haja aparegut en somnis perr que esta mort.
b) Quin exemple dóna Metge per justificar que no
creu en res que no puga veure amb els propis ulls?
''Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant
amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen''.
''Que l’esperit siga res després de
la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia
que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer
que carn i esperit fossen dues coses distintes''.
En estos dos exemples ell diu que no creu en Deu i que si ell el elparla es que esta viu que no pot ser ningu espectre ni altra cosa.
c)
Justifica
amb exemple del text el caràcter humanista del text.
Per que el metge no creu en Deu perque el home es mes importan que el Deu en el Humanisme.
''Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però
l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar''.
d)
Perquè
creus que Lo somni va servir per a
què Metge fos perdonat?
Per que va escriure en primera persona la seua historia per a justificar que ell no li havia assesinat i a mes el rei se li va apareixer, com conta, en un somni diguen-li que ell no li havia matat que hi havia sigut una mort natural.
Metge:
- Ateu: ''que l’esperit siga res després de la mort''
- Tossud: Per que no creu que li haja parlat encara que se li haja repetit moltes vegades
No hay comentarios:
Publicar un comentario