HUIT DE MARÇ

Huit de març

 Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.


1. Busca informació sobre Maria Mercé Marçal i afegeix una foto.

Maria Merçè Marçal va nàixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona però va ser a Ivars d'Urgell, Lleida, on va passar la seua infància i per això la considerava la seua vila natal. Per mitjà d'una beca va estudiar batxillerat en Lleida on va adoptar el català com a llengua literària. Es va llicenciar en Filologia Clàssica en la Universitat a Barcelona. A partir dels anys 70 va militar activament en l'antifranquisme i va fundar amb altres l'Editorial Llibres del Mall, de la que eixiria una nova generació de poetes catalans. Va ser catedràtica de llengua i literatura catalanes en un institut d'ensenyança secundària de Barcelona. Es va vincular al feminisme com a activista cultural: conferències, assajos, traducciones... Es va donar a conéixer en 1977 amb la publicació de Cau de Llunes, obra que va guanyar el Premi de Poesia Carles Riba en 1976. En 1979 va publicar Bruixa de dol, que es va convertir en un dels llibres més venuts de la poesia catalana dels últims 15 anys. En 1980 va donar a llum a la seua única filla, Heura. Molts dels seus poemes foren convertits en cançons per cantautors catalans com MARIA del Mar BONET, Marina ROSSELL, RAMON MUNTANER, CELDONI FONOLL i TERESA REBULL. En la seua primera i unica novela, La PASSIÓ SEGONS RENÉE VIVIEN, guanyà en 1994 l'I Premi de Novela CARLEMAGNY, el Premi INSTITUCIÓ dels LLETRES Catalans i el PRUDENCI BERTRANA i se donà a coneixer fora dels circuls poetics. Com traductora, destacà en la traduccio al catala d'obres de COLETTE i MARGUERITE YOURCENAR. Falli en la matinada del 5 de juliol de 1998 en BARCELONA, a causa d'un sarata que pati durant temps, despres de els funerals en BARCELONA se l'enterrà en IVARS D'URGELL.

 2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4).
Jo crec que vol dir que tenim que tindre una esperança, és a dir, que encara que tot es veja oscur i fosc sempre tenim que intentar tindre una esperança. Amb el cel tancat es refereix a que pareix que no es puga fer res i semble impòsible.

3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Què pretén conseguir per al futur de les dones? (segona estrofa).
Es compara amb les bruixes perquè a aquesta època a les bruixes es cremaben a la foguera i crec que te que vore en això. Vol conseguir que la por i la tristea de les dones desapareisca i siguen lliures de tot en el present i futur pròxim, volen cremar tot allò que perturba i fa que les dones visquen atemoritzades.

4. Quines coses pretén deixar de banda i per quin motiu creus que ho diu? (tercera estrofa)
Segurament diga això perquè encara hui en dia a les dones són considerades com les encàrregades de la neteja de la casa, de totes les faenes de l'hogar, i en aquesta estrofa es veu clar que les dones tenen que deixar això perquè no és una tarea de asoles de les dones, són de totes les persones que visquen en el seu hogar.

5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?
Per que es un tema molt important que hi ha que tratar

6. Com s'imagina el futur? Expressa què et transmet la darrera estrofa

7. Fixeu-vos en les següents dades i expresseu la vostra opinió en unes 10 línies sobre si s'ha avançat prou en la igualtat dels sexes o la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona.

A vore jo crec que a l'actualitat la situació de desigualtat a millorat, però encara no és suficient. Comparant la situació d'abans podem vore que realment si que ha canviar, la dona a aconseguit molts drets que fan millor i fàcil l'igualtat. Ara les dones poden treballar, tenen més llocs de treball etc i a més l'home s'ha fet més responsables en les faenes de l'hogar, en el cuidat dels xiquets i tot això. Cada any es pot veure com la situaciò millora, per eixemple en els treballs encara que les dones segueixen cobrant prou menys que un home (i açò fent lo mateix) any darrere d¡any podem vore que està regulant-se. Una dada molt important és que ara més dones ocupen llocs de treballs molt importants com per eixemple, la política, metgessa etc.

HUMANISME

                                          HUMANISME:

2.     Llig el fragment de Lo Somni i respon les qüestions següents

 

Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un poc per la dita cambra, però sobtat de molta son vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.

Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei en Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué:

 

–      Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses.

 

–      Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?

 

–      No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar.

 

–      Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó el que la carn té.

 

–      I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era?

 

–      Ho he escoltat –responguí–, mes ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu [...]

 

–      La fama, que jo he pagat el deure de natura; i el meu esperit és aquest que parla amb tu.

 

–      Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.

 

–      Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.

 

–      No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que el que sempre he cregut és que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...]

 

–      Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferència entre una classe d’esperit i l’altra. 

 

–      No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera. 

 

a)    Quines idees, oposades a les de l’església, expressa Bernat Metge?

 

Que no hi ha res despres de la mort perque diu que sino hi carn no hi ha res per aixo no es creu que Joan se li haja aparegut en somnis perr que esta mort.

 

b)  Quin exemple dóna Metge per justificar que no creu en res que no puga veure amb els propis ulls? 

 

''Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen''.

 

  ''Que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes''.

En estos dos exemples ell diu que no creu en Deu i que si ell el elparla es que esta viu que no pot ser ningu espectre ni altra cosa.

 

c)   Justifica amb exemple del text el caràcter humanista del text.

 

Per que el metge no creu en Deu perque el home es mes importan que el Deu en el Humanisme.

 ''Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar''.

 

d)   Perquè creus que Lo somni va servir per a què Metge fos perdonat?

 

Per que va escriure en primera persona la seua historia per a justificar que ell no li havia assesinat i a mes el rei se li va apareixer, com conta, en un somni diguen-li que ell no li havia matat que hi havia sigut una mort natural.

 

e)    Descriu amb adjectius la personalitat i actitud de Metge i justifica'ls mitjançant la informació del text que has llegit i dels continguts teòrics.

Metge: 
            - Ateu:  ''que l’esperit siga res després de la mort''
            - Tossud: Per que no creu que li haja parlat encara que se li haja repetit moltes vegades 


 

Les categories gramaticals.

                           LES CATEGORIES GRAMATICALS:

LES PREPOSICIONS: Una preposició és una paraula que serveix per a unir o relacionar altres paraules. Son paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
                                                                   Eva posa pa amb oli 

LES CONJUNCIONS: Una conjunció es una paraula que serveix per a unir o relacionar una oració amb una altra. Són invariables, i hi ha conjuncions que uneixen elements d'una mateixa categoria (de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació).

                                                         Pablo es drack queen i esta boig

LES INTERJECCIONS: Una interjecció es una paraula que serveix per a fer una exclamació. Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància. Son invariavles, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.

                                                                 Luna: Uf! quina calor!