viernes, 15 de enero de 2016

POEMES

TREBALL DE LECTURA II

Durant la lectura: després de llegir cada poema, indiqueu el tema i expliqueu la idea principal que us transmet i alguna figura retòrica que destaque en cada poema (metàfora, comparació, hipèrbole, personificació, rima, etc.). Per revisar les figures retòriques podeu entrar en aquesta web: Figures retoriques


POEMA 1

 NO ESCRIC ÈGLOGUES
 
En el poema podem observar un amor platònic, la seua dona  li causava desig. Se’ns dóna una descripció física de la noia, el poeta
Estructura del poema:
-No està dividit per paràgrafs con la majoría dels poemes.
-Està format per 45 versos de 13 síl·laves

-N'hi han recursos linguistics com:


       - Anàfores, hipérboles, metàfores, comparacions i personificacions.


POEMA 32

El tema principal és l´amor al seu pare. El pare és analfabet perquè no sap llegir ni escriure.
Estructura del poema:
-Te una estructura desigual i sense rima.
 Figures retòrices: metáfora, paralelisme i encadenament.
 
POEMA 19

El poema 19 és molt greu, té només 3 línies. El text tracta el tema eròritc en molta sensillesa.Transmet la idea perfectament i això que utilitza un llenguatge molt sencill
Parla sobre els tarongers, arbres que abunden en aquesta ciutat, València i ens diu la frescor de qualsevol matí d'una estació del any.
Estructura del poema:
-Format per 3 oracions sencilles.
-No fa ús de la rima.
-No utilitza cap figura retòrica.
-No fa ús de majúscules

 
POEMA 13

El seu títol és: 'El poeta canta la seua criatura, la cordovesa, al raval.'
L'autor parla sobre la bellesa de tot allò que ens rodeja.. Resumidamente parla de coses materials com pot ser els aliments, que els nomena en el poema.

Estructura del poema:

-Llenguatge  clar i precí. 
-Com l'altre poema, l'anterior que hem descrit, no té cap majúscula. 
-L'estructura del`poema consisteix en un Sonet, un tipus de poema sorgit a Itàlia.
-Ús de figures retòriques com les anàfores, metàfores..
 
 
POEMA 14
 
Hem triat aquest poema perquè parla de l'amor d'una manera directa. La historia tracta sobre una parella que pareix que el home no vol que ningú sapiga cap informacó de la seua chica. En el poema podem vore l'amor que existix un verdader amor.
Estructura del poema:
-És un atre sonet perqué conté 4 estrofes, 2 de quatre versos i altres 2 de 3 versos.
-El final és una predicció,
-La métrica és rima consonant en els versos.

 

 
POEMA 69

 
En aquest poema podem vore com parla de la absència del seu amor té un tó melancòlic. Ell està desconsolat, recordant com era ella,i tot el que feien junts
Estrucutra del poema:
-compost per dos estrofes, una de 5 versos i l’altra de 2.
-No es fa resó de la métrica, doncs ni hi ha una mida exacta. 
 
 POEMA 28
Parla d’un amor com el de sempre, un amor jove. Ix un recorregut al llarg de la seua vida.
És un poema amb un tó melancòlic, sembla que també ha mort l’amada. Ell mostra dolor perqué sap que tard o després arribarà a la seua dona per això el recorda tot.
Estructura del poema: 
-Es un Sonet,(dos quartets i dos tercets)
-Te encadenaments. 
-Recursos lingüístics com l'anáfora
-És un sonet per la seua estructura. 
 
 POEMA  44

Podem veure que en aquest poema es parla prou dels aliments per no dir, que tot és de menjar.
Mostra un amor cap al menjar. I parla en primera persona. El tema és
l´amor cap als aliments.
Estructura del poema:
-Estructura molt diversa, no podem dir-te amb exactitud quantes estrofes té
Utilitza encabalgaments, enumeració etc.. 
 
POEMA 20


Parla sobre el dibuix, i el que l'grada dibuixar.Podem vore com descriu un dibuix d'una dona. Vol dibuixar-la sancera. També tracta de l'amor, com totos els davans.
Estructura del poema:
-Té una estrofa
-Aquesta té tres versos.
-No té métrica lógica.



POEMA 8

És una historia d'amor d’un amant que és prou major que la chica que vol, podría ser son pare.. Com és típic, en l'amor no hi ha barreres, estan molt enamorats.
Estructura del poema:
-Una sola estrofa molt gegant.
-Trobem alguns rescursos línguístics com encadenaments.



 
POEMA 50

-El tema principal és l´amor a la pàtria.
-El protagonista diu que no pot dir el nom de la seua pàtria perquè esta lluny d´ella i l´estima molt.
 
POEMA 40

El tema principal es l'amor i la mort.
En este poema, el protagonista compara la mort amb l´amor.
- No hem trobat cap figura literaria
 
 
POEMA 21
 
El tema principal del poema és l´amor perdut.
La idea principal del poema és que el protagonista expressa el seu amor.
Dos figures retoriques:
-Asíndeton
-Encadenament.
 
POEMA 33
 
Un amor desgastat pel temps
- Es un soneto
- Anáfora

POEMA 36

Es una cançò de bressol
- Hi ha una anáfora
-Esta separat en dos paragrafs

POEMA 63

El tema de este poema es l'amor fogos.
- Encabalgament
- Metàfora


POEMA 66
Té una carasteristica peculiar, cada vers està partit amb una barra.
El tema principal es un amor més fogos que el poema anterior.
Format per una estrofa de sis versos




TEMA 68

El tema de aquest poema es l'amor comic.
Esta format er una estrofa de quatre versos
Poema 8

 Representa l’amor d’un amant que té una diferencia d'edat amb la seua amada.
L’estructura d’aquest poema té sols una estrofa.  Trobem encadenaments i hi ha absència de majúscules.








 

miércoles, 13 de enero de 2016

PRONOMS FEBLES

1.  Completa la cançó amb el CD que falta en cada buit, indica de quin tipus són (determinat, indeterminat, neutre, reflexiu o recíproc) i substitueix-los

CORATGE
Correrem descalços
sota un cel de mil estreles
a les nits d'hivern de pluja i fred.
Sentirem           la furia        
corrent per les nostres venes
l'emoció salvatge contra el vent.
Encendrem             fogueres      
amb la ràbia i la tendresa
que durem gravades sota el pit
i clavarem        mans         
a les arrels d'aquesta terra
d'on naix el coratge
de seguir.
Sentint-nos vius.
Creuarem        pobles          
amb les finestres obertes
i els somriures nus sota el sol roig.
Estendrem         rebots           
quotidianes i senzilles
amb l'amor que ens crema dins el cor.
Viurem            l'esperança         
dels qui lluiten cada dia
com mil punys units per un embat.
I omplirem             carrers      
amb les riuades d'alegria
d'on naix el coratge de guanyar
la nostra llibertat 
 

CORATGE
Correrem descalços
sota un cel de mil estreles
a les nits d'hivern de pluja i fred.
Sentirem       la sentirem-determinat            
corrent per les nostres venes
l'emoció salvatge contra el vent.
Encendrem   n'encenderem-inderterminat                
amb la ràbia i la tendresa
que durem gravades sota el pit
i clavarem    les clavarem-determinat    
a les arrels d'aquesta terra
d'on naix el coratge
de seguir.
Sentint-nos vius.
Creuarem   els creuarem-determinat               
amb les finestres obertes
i els somriures nus sota el sol roig.
Estendrem               n'estendrem-indeterminat     
quotidianes i senzilles
amb l'amor que ens crema dins el cor.
Viurem        la viurem-determinat             
dels qui lluiten cada dia
com mil punys units per un embat.
I omplirem            n'omplirem-indeterminat       
amb les riuades d'alegria
d'on naix el coratge de guanyar-la
determinant

Activitats
2.  Substitueix els CD pels PF que calga
- Ens recita un poema. Ens en recita un.
- Encén tres ciris. Encén-ne tres
- Menjarà llepolies. En menjarà
- Portarà això. Ho portarà
- Digues què vols fer hui. Digues-ho
- Porta el paraigua. Porta'l
- Compra rifa. Compra-la
- Arregla la vora del vestit. Arregla-la
- Trau les claus.Trau-les
- T'envie un parell de regals. Te n' envie un parell

3. Completa les oracions següents amb els CI adequats. 
    CI: a tots els companys de la classe, a l’Anna, a la  núvia, al públic de l’Scala de Milà, per       
         a tots els professors.
  M’ha donat records  per a tots els professors
  El padrí porta el rama a la núvia
  Hem enviat una postal a l'Anna
  Has de dir que te’n vas a viure a Saragossa a tots el companys de la classe
        •  Algun dia cantaré “La Bohème”al públic de l'Scala de Milà

4. Subratlla els CI i substitueix-los per PF.
- Jo llegiré el conte a tu aquesta nit. Jo et llegiré
- Jordi envia records per a la teua família. Jordi els envia records
- Nosaltres embolicarem els regals per a les teues filles  Nosaltres els embolicarem els regals
- Vicent, deixa ela diners al teu germà! Vicent, deixa-li els diners
- L'àrbitre ha tret la targeta roja al jugador que ha comés la falta. L' àrbitre li ha tret la tergeta roja
- La professora explicarà altra vegada la teoria a vosaltres. La professora us explicarà altra vegada la teoria
- Alícia composà una cançó per a tu i per a mi. Alicia ens composà una cançó
- Vull contar una leggenda a vosaltres. Us vull contar una llegenda

5. Escriu microtextos enquè utilitzes tots els PF que et proposem. Fixa't en l'exemple.
    Ex: Vull dir-te que si et vas a caure agafa't de la meua mà i t'ajudaré a saltar a l'altra banda.
 - (EM, M', -ME, 'M): Ma mare em va dir: - compra-me pà, compra'm flors que m'agraden..
 - (ET, T', -TE, 'T): Et vul dir si t'agradaria anar-te amb mi i compra't una samarreta
(ES, S', -SE, 'S): Es va anar però abans d'anar-se s'havia de comprar una mochila
 - (ENS, -NOS, 'NS): Compra'ns un llibre de poesia per que ens agrada molt divertir-nos amb la lectura
 - (US, -VOS, -US): us han dit el que anem a fer? apunteu-vos en la llista però abans comprar-us roba esportiva.

 - (ELS, -LOS, 'LS): Els meus iaios em van dir que van agafar'ls per a cuida d'uns nens, van dur-los a un col.legi d'ínfants.

 - (LES, -LES): Les abelles s'han escapat, ajudeu-me a agafar-les.
6. Aplica el principi de simplificar en els següents casos.

- Me el he penjat. Me l'he penjat

- Li el ensenya. Li l'ensenya

- Se en havia oblidat Se n'havia oblidat

- Te els porta. Te'ls porta

- Se en anava. Se n'anava

- Se el haurà sabut. Se l'haurà sabut

- Te els has menjat? Te'ls has menjat?

- Se els pentina. Se'ls pentina

- Vaig a corregir-te els. Vaig a corregir-te'ls

- Porta-me el. Porta-me'l

 7. Subratlla l'atribut d'aquestes oraciones, digues quina estructura sintàctica té  i substitueix-los per PF.
- Paula és la teua metgessa?  Paula l'es (determinat)
- Ainhoa i Neus pareixen intel·ligents. Ainhoa i Neus ho pareixen (indeterminat)
- Víctor i Andreu eren els finalistes. Víctor i Andreu ho eren (determinat)
- L'àvia està sorda. L'avia ho està indeterminat)
- La festa serà una sorpresa. La festa ho serà (indeterminat)
- Les seues disculpes em pareixen . Les seues disculpes  m'ho pareixen (indeterminat)
- Ricard ja està despert. Ricard ja ho està(indeterminat)
- La teua broma és .de mal gust  La teua broma ho és (indeterminat)

9. Digues de quin tipus són els C.Circumstancials de les oracions i substitueix-los per PF
- Mateu va xafant ous. CC de Mode Mateu hi va
- Nosaltres eixirem de l'hotel. CC de Lloc Nosaltres n'eixirem                                      - Han instal·lat plaques solars a l'institut. CC de Lloc Hi han instal·lat plaques solars
- El coet va dirigit cap al cel. CC de Lloc El coet hi va
- Tornem del cinema. CC de Lloc En tornem
- Ens agradaria anar a Eivissa. CC de Lloc Ens hi agradaria anar
- Va pagar el sopar amb la targeta de crèdit. CC de Instrument  Hi va pagar el sopar 
 - Treballe en un supermercat. CC de Lloc Hi treballe



10. Digues de quina funció desenvolupen els sintagmes subratllats i substitueix-los pels PF que calga. 


Cançó de la rosa de paper 

Ella tenia una rosa,    CD , Ella en tenia una
una rosa de paper, 
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
                                    
Ella volia una rosa, 
i un dia se la va fer.   C.C , temps, Se la hi va fer
Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu CD, En passaren
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent.
 I ella tenia la rosa,     CD , I ella la tenia
una rosa de paper. 
Va morir qualsevol dia  C.C , temps; Hi va morir
i l’enterraren després.   C.C,  temps i l´hi enterraren
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
                                                                                    
I circulava la rosa, 
però molt secretament. C.C, manera , I hi circulava la rosa
I de mà en mà es passaven 
una rosa de paper. 
El poble creia altra volta CC de Temps El poble hi creia
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa, CD, i ningún no ho va saber
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies   C.C temps Hi va manar l'ajuntament
va manar l’ajuntament 
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
            
Varen regirar les cases
la rosa no aparegué. 
Va haver interrogatoris;        CD , En va haver
ningú no en sabia res .          CRV,  ningú n'hi en sabia
Però com una consigna,            El poble en creia (CD) i ningú ho va saber (Atribut)
circula secretament                C.C  manera
de mà en mà, per tot el poble,    C.C Lloc
una rosa de paper.