L’ACCENTUACIÓ

2. Accentua, si cal, les següents paraules agudes.

 això            espès            valuós            pastís            ningú            París           camió

entén         entrepà         traspàs            pastós           safrà            calcetí          fadrí

remei         heroi             racó                 Dublín           confon          boirós          arròs  

3. Totes les paraules següents són planes, accentua les que calga 

màxim            místic            fràgil            artístic            àgil            mínim         dòcil

únic                informàtic      tòrax            òptim             esplèndid   símbol        àrab

nèctar            capsa            filòleg           màxim           cadena      jeroglífic      closca 

4. Totes les paraules són esdrúixoles, accentua-les.

òptica            església            època            sandàlia            cerimònia         Xàtiva

anècdota        fórmula            dièresi           gràcia               Sirià                 bústia

pólvora          audiència          notícia          Cantàbria          ràpida              Clàudia

5. Posa accent a les següents paraules 

     Maria            capaç               plàtan            aní           anava            Ramon         barnús

meló             anares             anàvem         Adrià        òrgan            elegància     anà

anàveu         Òscar               nàixer            anàrem    anaven          econòmic    Martí

córrer           telèfon              anàreu          aniràs       anirien          conèixer       aniria

6.  Accentua aquestes paraules compostes i derivades 

despús-ahir             socioeconòmic            ingènuament            grecoromà

despús-demà          fisicoquímic                 fantàsticament         sud-africà

ràpidament              cientificotècnic            inútilment                 afroameric

Diferències respecte del castellà

Hi ha paraules que s’escriuen igual que en castellà però tenen la síl·laba tònica en diferent posició. Generalment són els cultismes.

8.  Subratlla la síl·laba tònica dels següents mots

medul·la          elit          diòptria          míssil          rèptil          futbol           

olimpíada        timpà      atmosfera       xiclet          Etiòpia        hoquei

véncer             aurèola    xandall           Cleòpatra   torticoli       córrer

basquetbol       avar        conclave         policrom    filantrop      elèctrode

meréixer          oceà        saxòfon          sinó            zodíac          període

línier                pivot       leucòcit           tèxtil          amoníac      esperit

intèrfon            púding     tiquet             vertigen      ciclop          omòplat      

9. Escriu 4 frases en què utilitzes tres paraules de l’activitat anterior

                            L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat 

bé (adverbi de mode)                      be (nom lletra   bóta, bótes (recipient)                    bota, botes (verb botar / calçat)   déu (divinitat)                                  deu (número; font; verb deure)   dóna/es (verb donar)                      dona/es (senyora)   és (verb ser)                                    es (pronom feble)   fóra (verb ser)                                  fora ( adverbi de lloc)   mà (part del cos)                              ma (possessiu)   més (adverbi quantitat)                    mes (part de l’any)   mèu, mèus (veu del gat)                 meu, meus (possessiu tònic)   mòlt,a/s/es (verb moldre)                molt,a/s/es (quantitatiu)   món (tot allò creat)                          mon (possessiu àton)   móra, móres (fruit siveltre)              mora, mores (dona musulmana)   nét, néta, néts, nétes (parentiu)     net, neta, nets, netes (no brut)   ós, óssos (animal)                          os, ossos (part del cos)   pèl, pèls (cabells)                            pel, pels (contracció prep + art)   sé (verb saber)                                 se (pronom feble)   sí (afirmació)                                     si (condicional)   sóc (verb ser)                                    soc (calçat)   sòl (terra)                                          sol (astre/nota/verb soler   són (verb ser)                                    son (de dormir / possessiu)   té (verb tindre)                                   te (infusió; lletra; pronom feble)   véns, vénen (verb vindre)                  vens, venen (verb vendre)

1.    Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i 
     diacrític on calga.

https://www.youtube.com/watch?v=StPgukvLi44

                          CORREN                                                                        

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa * estona

és fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia * templat

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren * pels carrers  corren

paraules que no s'esborren, 

imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com * gotes d’aigua s'enyoren, 

aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir què sóc avui,

una gota em cau mentre una altra em treu la set.

Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     

que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em *disparava

raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es *transforma

No no no no no no no no, s'esborren, 

en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? 

Nena, no es *broma

hauria d'haver estat diferent, 

però en un moment s'han tancat les portes.

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga

• No té més remei que pagar el que deu.
• Ha portat els béns a pasturar.
• El meu germà sol passejar pel camp totes les vesprades.
• Em fan mal tots els ossos.
• No té mai temps per a mi.
• De son que tinc em fan mal els ulls.
• No sé com  pots suportar-ho.
• Jo sóc el major dels germans i he deixat el cotxe més net.
• He vingut pel camí vell.
• Si vénen prompte, acompanya’ls a vore si ho vens tot.

3.    Escriu una frase amb cada grup de paraules

Mòlta, molta, dóna  ----->  La dòna mòlt molta atmetla  

Sòl, móra, mà    ------>     Vaig agafar una móra amb la mà i s’em va caure al sòl           

Mèu, són, bóta  ----->  Els mèus del meu gat són insuportables, ademés no para de jugar amb la bóta de vi

4.    Posa els accents gràfics i diacrítics

• Lluís va fer els exàmens la mar de bé.
• Tot aquell vi no cabrà en una sola bóta.
• A l’època grega estava ple de déus, deesses i semidéus.
• No dónes res aquelles pobres dones.
• És el millor amic que tinc.
• A l’ós panda li han trencat un os de la mà dreta.
• Pel que veig, el que volen és prendre’t el pèl.
• Jo sé qui ho ha fet.
• El sòl de casa té fulles grogues pintades.
• Tu véns ací i sé que vens més café molt que malta.

Dialectologia: activitats

Activitat 1:

PER SI ALGÚ M’ESCOLTA: Central CATALÀ

Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos cotxes alhora, sinó que vaig haver d’aguantar uns insults que deixen tota la família en entredit. Ara, amb la lliçó apresa, condueixo la cadira de rodes amb un respecte absolut a les regles de trànsit.

A TORNAJORNALS: Central CATALÀ
Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli) fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia

d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada. 

                                                                                                                  PERE CALDERS. Tots els contes 

UN HOME TAN VIU: VALÈNCIA

–Jo voldria morir-me abans que el meu home –va dir Maria Sabateta al

  Gnom sense Cognom–. No voldria veure-me’l cadàver, un home tan viu.

–Siga –concedí el gnom.

–Però quan es morirà el meu home? –preguntà ella.

–Això si que no ho sé, filla 

Quedà la dona contrariada, com qui s’ha trobat més que amb un do, amb un problema. Passaren els anys i Maria anava prenent cada vegada més el gust per la vida. Pensava també que si es moria molt abans que el seu home li donaria un gran disgust i això tampoc no era una bona cosa. Així que havia decidit morir-se quan el seu home tinguera una malaltia greu.

El gnom recordava sovint aquest cas i es preguntava si la dona correria el risc de perdre molta vida o el de veure mort un home tan viu.

Un dia va trobar un xicot que corria.

–On va tan de pressa? –li preguntà.

–A ca Sabateta. El tio Sabateta s’ha caigut de l’obra i s’ha matat. Vaig a avisar   

   la dona.

–Deixe, jo ho faré.

El Gnom sense Cognom arribà a la casa de la dona que no volia veure cadàver el seu home i quan aquesta li va obrir la porta, la mirà tendrament als ulls i la deixà cega.

                                                                                                        JOSEP V. MARQUÉS. Amors impossibles

ERA EL SEU PA DE CADA DIA: BALEAR

Horabaixa entraren en un cafè dels afores. Havien caminat força estona, silenciosament, pels rials, allunyant-se de la ciutat. Sa gent, sense cap esforç, endevinava en veure’ls abraçats, mirant-se als ulls, que s’estimaven, com a ses hores estantisses s’estimen Joan i na Margalideta.

Mirant-se als ulls coneixien es color de ses coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.

Entraren en un cafè dels afores. Asseguts vora la taula de marbre, entrellaçades les mans, pressentien venes blaves sota sa pell de seda. A flor de llavis els creixien roses i dins cada besada tot l’enyor d’una esgarrifança nova. Inventaven noms de mel i sucre: níguls de cotó, muntanyes de xocolata, paisatges nevats de nata i mantega. Era sa fam sa font, es primer coneixement d’amor. Eren joves i bells i s’estimaven.

En un cafè dels afores –en un cafè on s’aturaven els homes quan venien de fer feina a beure un carajillo , una cassalla– una parella. S’acosta es cambrer i els demanà què volien. Li digueren amb sa mateixa veu, igual tonada:

–Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és es nostre pa de cada dia.

                                    CARME RIERA. Te deix amor, la mar com a penyora.

                                                                          Activitat 2:

 la(valencià)-sa(balear)

  vesprada(valencià)-horabaixa(balear)

 seua(valencià)-seva(català)

  xicot/xic(valencià)-nen(català)

                                                      Activitats: CANÇONS

Activitat 1:

                                   A aquestes alçades de la pel·lícula  

                                     1-diguis

                                     2-funcioni

                                     3-truncarem

                                     4-tele

                                     5-giro

                                     6-xispasso

                                  Alegria

                                    1-s´horabaixa

                                    2-als

                                    3-omple

                                    4-estim

                                    5-se pinyen

                                 La Vida Sense Tu

                                   1-sol oig

                                   2-plats trencats

                                   3-llençols

                                   4-aprendre

                                   5-torres de Serrans

                                   6-Cabanyal

                                   7-davant del mar

Activitat 2:

-A aquestes alçades de la pel·lícula(català)

-Alegria(balear)

            -La Vida Sense Tu(valencià)

            Son molt pareguts però hi ha diferencies, morfosintàctics i fonètics